Caminem

Camine sola en aquesta tempesta,

els peus em pesen i m'he cansat

de mirar enrere. Ha sigut un camí llarg.

Ple de pedres i foscor, ple de colps i amargor. 

Però, què em queda ara? Què és el que he viscut? 

Mentides, misèries, embust...

Tot ha perforat el meu ferit cor.

De vegades, en la soledat, em dic:

I si la vida és això? I si he caigut

i no em podré tornar a alçar?

I si un dia no em tornaré a despertar?

Què serà aleshores de mi? D'aquest cor ferit?

He vist ploure llàgrimes als teus ulls cada matinada, 

 he visitat l'insomni per les nits fins l'hora de despertar,

he palpat amb les meues mans l'angoixa i el malestar

he caminat en l'obscuritat, desprotegida 

i sense goig final. Sense ningún empar.

La tristesa m'ha acompanyat més d'una vegada

he olorat la seua dolça fragància

i ho he donat tot per perdut, amagant-me

cada vegada més d'aquest present injust.

 De vegades, en el dolor, pense:

Hi haurà final per a aquesta trista història?

Assaboriré els somriures i apartaré l'angoixa?

Caminar i caminar, sempre mirant avant

camine sola tal vegada, o vaig acompanyada?

El cel gris m'ha ennuvolat la vista, ja no sé

qui és qui agafa la meua mà a cada pas.

Seria solució tirar la tovallola ara? Dir adéu

a la victòria que he buscat amb tanta força?

El desànim va llevant-me la vida, ja no seré

jo qui diga: NO a aquesta lluita.

Camina, camina amb mi. Caminem. Caminem

en aquesta foscor, en aquesta amargor, en aquesta

tempesta infinita que ens consumeix la nostra miserable vida.

Caminem agafades de la mà, caminem fins al final.

No mirem enrere, no vull perdre de nou,

vull seguir avant i eixir d'aquest malson.

Jo confie en tu i sé que no em soltaràs, aquesta

batalla només acaba de començar. 

Encara és temps de guanyar, de treure el somriure

de oblidar tot el passat i i seguir avant. Sempre.

Que pot ser ja no quede força, que pot ser 

els somriures s'hagen apagat, però no la vida.

La vida encara està en la nostra mà. Sent el bateg.

No és tard encara per a reviure el nostre cor desfet.

Em brillen els ulls, sé que estàs al meu costat. 

Ja no camine sola, ara tu també hi estàs.

Att: Bárbara Gil