Com la vida pròpia

És curiós, hui hem tingut un partit amistós contra el Bàsquet Cullera, i després quan he tingut el meu moment de reflexió m'he adonat de que la vida és com el bàsquet, que quan perds un baló és com pedre una oportunitat o una ocasió de fer alguna cosa, que quan t'equivoques en alguna tàctica és com enganyar-te o prendre una mala decisió en la teua vida, que quan el equip contrari va guanyant perquè tu no has fet una bona defensa és com perdre una batalla o deixar que alguna altra persona guanye en "x" circumstància o problema, que quan fas un bon atac i benefícia a tot el món és com quan prens una bona decisió a la teua vida i no fas mal a ningú.

I que perdre no significa la derrota absoluta i guanyar no significa la glòria irreemplaçable, perquè a la vida com en el bàsquet, cada decisió que prengues serà crucial per al que puga succeïr després; que a la vida com en el bàsquet, no hi ha passat, que encara que t'hages equivocat en alguna cosa, no tens que quedar-te pensant en allò que t'hages enganyat, sinó que tens que intentar rectificar en el següent pas que dónes per així anar a millor i poder crèixer i millorar.

Perquè sí, puc dir-ho: que el bàsquet és la vida, que és tant important com la vida mateixa i que també és una escapatòria per a qualsevol problema.

Perquè quan entre per eixes parets del pavelló per a entrenar, quan tinc el baló en les meues mans, m'oblide del món exterior, m'oblide de tots els meus dubtes o problemes, m'oblide de tots... Inclòs de mi mateixa, m'oblide de qui sóc; i em done compte de que en eixe moment l'única cosa que importa és la pilota i de que quan tinc eixa pilota a les meues mans, és com si poguera agafar el món i controlar-lo i portar-lo a la meua manera...
Per això m'agrada tant el bàsquet, perquè per unes hores em fa imaginar un altre món i done gràcies per poder imaginar-lo, perquè per eixe simple motiu agraïsc el haver-me ficat en aquesta nova vida tan impressionant.

Att: Bárbara Gil